El 23 de desembre de 1790 naixia Jean Fraçois Champollion a Figeac, una localitat francesa banyada per les aigües del riu Lot. Aquí va créixer el jove Champollion i aquí va fer els primers passos que el conduirien el 1822 al desxiframent dels jeroglífics egipcis. Amb esforç i genialitat, després d’anys d’insistència, Champollion va aconseguir tornar a donar vida a una escriptura el significat de la qual s’havia perdut a la nit dels temps. La localitat de Figeac ha reconegut els mèrits del que fos tan il·lustre veí: la plaça més rellevant del poble porta el seu nom, s’ha creat el Museu de les Escriptures, fins i tot al costat del riu Lot es va construir un obelisc com a homenatge. Tot i això, el monument a Champollion més singular que es pot veure a Figeac és l’obra “Exlibris”, de l’artista Josep Kusuth, que va ser inaugurada el 1990 per commemorar el 200è aniversari del naixement de Champollion. “Exlibris” és una gran reproducció de la Pedra de Rosetta, el document clau que va permetre a Champollion fer els primers passos en la traducció dels jeroglífics. Josep Kusuth juga aquí amb el sacrilegi de fer propera una antiguitat icònica que es conserva al British Museum, per tombar-la a terra, fer-la accessible, perquè sigui trepitjada, recorreguda, reflexionada… És un monument poc tradicional i poc cerimoniós, però enormement conceptual i emocionant. Aquí no hi ha pedestal, aquí qui arriba a la Plaça de les Escriptures és convidat a endinsar-se a la Pedra de Rosetta, a recórrer literalment els jeroglífics.
Un dels llegats més fascinants de l’antic Egipte és la seva arquitectura. Obres monumentals que continuen causant admiració per la seva sofisticació i bellesa. Ens endinsarem en la història, les característiques i l’evolució de l’arquitectura faraònica i coneixerem els seus orígens, la simbologia, els materials i els monuments més cèlebres i singulars. Aprofundirem en les
El regnat de Ramsès II, conegut com “el Gran”, va marcar una fita a la història de l’antic Egipte, un faraó que va ser un guerrer i un diplomàtic i va construir un immens llegat patrimonial. De fet, durant el seu regnat es van aixecar algunes de les construccions més formidables que es conserven a Egipte, temples com
Els antics egipcis van bastir obres de mides colossals, van momificar els seus morts, van tenir governants que dominaren el món. Però… com vivien els egipcis? Com eren les seves cases? Què cuinaven? Com era la seva moda? Com era la seva societat? En aquest curs ens aproparem al dia a dia d’aquestes persones que
La deessa egípcia Isis també va ser adorada pels romans. A Cartagena (Espanya), una ciutat del llevant Mediterrani, hi trobem un temple del segle I dedicat a aquesta divinitat. Aquest vídeo la Dra. Susana Alegre García ens aproxima a les característiques del temple i del culte que s’hi realitzava.
Aquesta és la Estela de Kubán va ser descoberta el 1842 a la fortalesa de Kubán (a Núbia). A la part superior es mostra Ramsès II realçant ofrenes a Min de Coptos ia Horus de Baky (Kubán). La resta de l’estela és un text que commemora el descobriment aparentment “miraclós” d’aigua realitzat sota ordres de
Les mòmies i la momificació a l’antic Egipte, entrevista al programa de ràdio Fàbrica de la Ciència, 30 de novembre de 2014 Entrevista de Jorge Onsulve Orellana a l’egiptòloga Susana Alegre García per parlar sobre les mòmies i la momificació a l’antic Egipte, les raons d’aquest ritual, els sarcòfags, l’aixovar funerari…
